Que es pot esperar d’un dijous després de vacances.. arribes amb aquella il·lusió, verge de felicitat... queda lluny l’últim dia que vas servir la penúltima copa just avanç de marxar... tot seguit, algú t’ho esguerra! ja hi som, altre cop de peus a terra...
benvingut roger, benvingut a la feina...
la nit comença mandrosa però de mica en mica es transforma en un senyor dijous, els amics et venen a veure, i rius del que no ha estat una trageria, laleli i els seus cinc punts al cap, més gent, gent que no se, ni sabre mai el seus noms, gent nova, massa gent...
Els passats van marxant, evidentment els ajudo, la manca de beure i musica i un excés de llum i ajuda, ara es l’hora de la meva birra, de la refecció de la nit, no de la teoria que em cau a sobre, la d’un catalanet de 18 anys: -els egipcis eren els millors, fins i tot més que els nazis! a als jueus, no els exterminaven, sinó que els esclavitzaven a canvi de menjar, duraven més...
tranquil·lament em vaig acabar la birra, li vaig somriure, els vaig fer fora de "bones" maneres, amb un copet a l’esquena de bona nit...
l’esforç compensa, si més no ho hauria de fer...
no sé si el color de la seva pell, cabells, ulls li hauria agradat amb un tal Hitler...
divina joventut...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada