Com ho fem els de xauxa per anar al bocamoll...

Bon dia a tothom. Em dic Jordi Pujadas Gannau, sóc de Manlleu, Osona, tinc 39 anys, i em puc autodefinir com un energumen antisocial i negatiu. La meva principal afició consisteix en arraulir-me en un racó fosc a remugar i murmurar frases inconnexes i incomprensibles plenes de retrets i to de protesta. Com que suposo que els meus esforços per desdoblar la meva personalitat rebran de part vostra una consideració no gaire diferent de la que reben per part dels funcionaris que s’obstinen en negar-me les subvencions que em corresponen per ser una família nombrosa, m’he buscat un company. Amb tota mena d’argúcies,he aconseguit embolicar en això una mena de hippy per què m’acompanyi. Es tracta d’en Roger Collelldemont Blanch, de 31 anys, també de Manlleu, empresari del gremi de l’hostaleria, sector bars, i que s’entossudeix en què el defineixi com una persona oberta, activa, espontània, i aficionada als esports d’aventura. Sobretot, insisteix especialment en què eviti fer referència la seu gust pel consum extrem de begudes alcohòliques d’alta graduació, així que diré que les seves aficions són viatjar, escalar muntanyes, fer trekking pels Andes o per l’Himalaia, i coses així. Ens agradaria participar en aquest concurs, bàsicament, per afany de lucre. En el cas que una aposta vostra per fer pujar l’audiència del vostre concurs a base de fer sortir concursants dotats d’una personalitat que s’allunyi de la gris convencionalitat que impera arreu us faci considerar la possibilitat de comptar amb nosaltres, us podeu posar en contacte amb nosaltres telepàticament, o bé a través del telèfon. Felicitats pel concurs i que tingueu un bon dia.

Un dijous després de vacances

Que es pot esperar d’un dijous després de vacances.. arribes amb aquella il·lusió, verge de felicitat... queda lluny l’últim dia que vas servir la penúltima copa just avanç de marxar... tot seguit, algú t’ho esguerra! ja hi som, altre cop de peus a terra...

benvingut roger, benvingut a la feina...

la nit comença mandrosa però de mica en mica es transforma en un senyor dijous, els amics et venen a veure, i rius del que no ha estat una trageria, laleli i els seus cinc punts al cap, més gent, gent que no se, ni sabre mai el seus noms, gent nova, massa gent...

Els passats van marxant, evidentment els ajudo, la manca de beure i musica i un excés de llum i ajuda, ara es l’hora de la meva birra, de la refecció de la nit, no de la teoria que em cau a sobre, la d’un catalanet de 18 anys: -els egipcis eren els millors, fins i tot més que els nazis! a als jueus, no els exterminaven, sinó que els esclavitzaven a canvi de menjar, duraven més...

tranquil·lament em vaig acabar la birra, li vaig somriure, els vaig fer fora de "bones" maneres, amb un copet a l’esquena de bona nit...

l’esforç compensa, si més no ho hauria de fer...

no sé si el color de la seva pell, cabells, ulls li hauria agradat amb un tal Hitler...

divina joventut...

L'inici

Ja fa temps que deixo escapar masses vivències, alegries i tensions, converses i mirades rere la barra, ha arribat al moment d’explicar tot això, no sé si per ajudar-me a mi mateix a sobreviure a la feina o simplement per obrir una mica més les portes del Pub Xauxa.
Avui m’he decidit...