Què fa que un pais sigui un pais? La cultura, el territori, la llengua, les persones, els sentiments, les tradicions...Primer de tot hauriem de pensar a nivell personal, no em parlo amb un veí perquè va de catalanet i no escolta, em cau fatal el tio que te un " cortijo" que ningu mai a vist i no passo per davant de barris decadents, no fos cas que s'em enganxes alguna cosa de fora.
En segon lloc hauriem de pensar més en global. No soporto les lluites de poder al fossar de les moreres, odio profundament les traicions socialistes i cap on tiraran tota aquesta gent que ve de tan lluny.
em venen un munt de preguntes al cap...
Perquè volem un pais si no ens entenem en res?
fa falta un altre pais de sords?
podriem continuar siguent catalans sense país si simplement, el pais és l'òrgan que administra el territori? simplement es això? O és quelcom més?
solucions? a grans problemes, grans solucions...
podriem ser més gragaris, fins arribar a teixir un rol com el que el jueus els han fet sobreviure duran tants milenis?
podriem intentar una consulta popular el 2014? encara que la perdessim...
les armes per un poble sense almogavers serveixen per treura la pols que s'acumula diada rera diada, opció descartada per l'experiencia...
ser més espanyols que els propis espanyols, tot i que aixo no ens costaria gaire...
o potser es tot tan simple com deia en pla, se que estic a catalunya quan entro en un bar i demano una cafe? ( jo ho soc quan arribo a casa i em faig un pa amb tomaquet ?)
bona diada, i ja en parlarem l'any que ve...
per cert, avui he anat a cantar els segadors a la plaça de la vila i tot i ser el més jove de tots m'he amocionat, visca catalunya, visca la diada.
2 comentaris:
El que hauríem de fer és buscar més solucions i menys raons (entre nosaltres!).
Salut i República!
Per sort, de país encara ho som. Ser país és tenir-ne consciència. I si en comencem a dubtar, no trigarem en deixar de ser-ho.
Publica un comentari a l'entrada