Què fa que un pais sigui un pais? La cultura, el territori, la llengua, les persones, els sentiments, les tradicions...
Primer de tot hauriem de pensar a nivell personal, no em parlo amb un veí perquè va de catalanet i no escolta, em cau fatal el tio que te un " cortijo" que ningu mai a vist i no passo per davant de barris decadents, no fos cas que s'em enganxes alguna cosa de fora.
En segon lloc hauriem de pensar més en global. No soporto les lluites de poder al fossar de les moreres, odio profundament les traicions socialistes i cap on tiraran tota aquesta gent que ve de tan lluny.
em venen un munt de preguntes al cap...
Perquè volem un pais si no ens entenem en res?
fa falta un altre pais de sords?
podriem continuar siguent catalans sense país si simplement, el pais és l'òrgan que administra el territori? simplement es això? O és quelcom més?
solucions? a grans problemes, grans solucions...
podriem ser més gragaris, fins arribar a teixir un rol com el que el jueus els han fet sobreviure duran tants milenis?
podriem intentar una consulta popular el 2014? encara que la perdessim...
les armes per un poble sense almogavers serveixen per treura la pols que s'acumula diada rera diada, opció descartada per l'experiencia...
ser més espanyols que els propis espanyols, tot i que aixo no ens costaria gaire...
o potser es tot tan simple com deia en pla, se que estic a catalunya quan entro en un bar i demano una cafe? ( jo ho soc quan arribo a casa i em faig un pa amb tomaquet ?)
bona diada, i ja en parlarem l'any que ve...
per cert, avui he anat a cantar els segadors a la plaça de la vila i tot i ser el més jove de tots m'he amocionat, visca catalunya, visca la diada.
dijous, 11 de setembre del 2008
dissabte, 19 d’abril del 2008
Sant Jordi
Us podria dir alguna cosa com :
Ja sé que per alguns us ha passat l’edat ( desprès dels 30 ja sous uns carques ), potser per alguns altres teniu temes més importants a solucionar ( salvar el món, el país, o fins i tot el cul), potser pels altres us han sortit obligacions infranquejables ( rescloses, amors, distancies...) potser si... i no seria gaire difícil qualsevol d’aquests terrenals entrebancs... però recordeu que com cada Sant Jordi, el Pub que us ha vist fer el canvi de pollosos adolescents a homes i dones de bé ( en alguns casos més que d’altres ) celebra 31 anys i res em faria més feliç en aquest dia que no haver d’aguantar una excusa insubstancial...
Però em quedaré amb el que un dia em va dir un home el qual respecto com si fos el meu pare:
Si no et menges un tall, per petit que sigui, del pastís de Sant Jordi que et regalen al Pub Xauxa, només et quedaran 364 dies per tornar a redreçar tota la mala sort que et caurà al damunt...
Us esperem el dia 23 abril
Ja sé que per alguns us ha passat l’edat ( desprès dels 30 ja sous uns carques ), potser per alguns altres teniu temes més importants a solucionar ( salvar el món, el país, o fins i tot el cul), potser pels altres us han sortit obligacions infranquejables ( rescloses, amors, distancies...) potser si... i no seria gaire difícil qualsevol d’aquests terrenals entrebancs... però recordeu que com cada Sant Jordi, el Pub que us ha vist fer el canvi de pollosos adolescents a homes i dones de bé ( en alguns casos més que d’altres ) celebra 31 anys i res em faria més feliç en aquest dia que no haver d’aguantar una excusa insubstancial...
Però em quedaré amb el que un dia em va dir un home el qual respecto com si fos el meu pare:
Si no et menges un tall, per petit que sigui, del pastís de Sant Jordi que et regalen al Pub Xauxa, només et quedaran 364 dies per tornar a redreçar tota la mala sort que et caurà al damunt...
Us esperem el dia 23 abril
dissabte, 12 d’abril del 2008
Un dia qualsevol de pluja
Si ja costa sortir de casa un dia qualsevol de pluja, imagineu-vos per anar a treballa i més si la nit anterior ha estat una d’aquelles nits (moltes compartides amb algun de vosaltres) de gresca i xerinola, ui! quina mandra!!
Obres la porta, arriba un amic emboirat amb un gran somriure i un paquet sota el braç, un regal, evidentment, un llibre, no un qualsevol sino el primer llibre editat, una dedicatòria, una bona nit per aixecar-se del sofà i anar a treballar.
Pisco sour i altres històries, una d'aquestes és El dia més important de la meva vida.
Alex, espero disfrutar de més histories.
Obres la porta, arriba un amic emboirat amb un gran somriure i un paquet sota el braç, un regal, evidentment, un llibre, no un qualsevol sino el primer llibre editat, una dedicatòria, una bona nit per aixecar-se del sofà i anar a treballar.
Pisco sour i altres històries, una d'aquestes és El dia més important de la meva vida.
Alex, espero disfrutar de més histories.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)